àngel rodríguez Vilagran
periodista. Girona

 

SOBRE EL TANCAMENT DE PUNTO RÀDIO GIRONA

El proper tancament de la delegació de Punto Ràdio a Girona m'ha posat trist però no m'ha sorprès. Trist perquè hi tinc molts bons amic, d'entre ells l'Eduard Cid amb qui vaig compartir taula de treball en l'època que vam coincidir a Ràdio Grup, emissora que aleshores pertanyia al GEiEG i que estava associada a la Cadena 13. Foren els anys 1984-1987. Ràdio Grup va ser adquirida després per la cadena d'emissores de Luis del Olmo Onda Rambla, i aquesta al final per Punto Ràdio que pertany al Grup Vocento, d'entre altres, editora del diari ABC.

No m'ha sorprès perquè des de fa uns cinc anys, amb l'avanç de les noves tecnologies, i en especial de l'ordinador i la posterior digitalització, el món radiofònic està més que saturat. Els costos de tenir avui una emissora de ràdio, gràcies a l'ordinador, són mínims. Avui, un programa informàtic pot suplir perfectament la tasca d'un locutor que només posi música. Només cal adonar-se de la gran quantitat d'emissores, en aquest cas musicals, que hi ha en el dial a Girona. Massa pastís a repartir per a la mateixa quantitat d'oïdors.

Abans del progrés de la digitalització (reculem als 80, 90), hi havia moltes menys emissores. Com a molt, podries gravar vuit hores en unes cintes grosses magnetofòniques, els rèvoxs. Tota la feina era manual i tots els programes sortien. Es necessitava mà “humana”. Un exemple: la publicitat local que sortia en els programes nocturns esportius encara l'any 1992 es posava “manualment”; és a dir, que si a les 0.30 de la nit hi havia publicitat en el programa de José Maria Garcia, una persona “física” havia d'estar a l'estudi per posar-la. A aquesta persona se li pagava un plus per ser-hi, però sortia. Ara ja fa uns quants anys que la publicitat la “llença” un ordinador. Pel neòfits del tema els hi explicaré que cada emissora te un ordinador amb publicitat ja preinstal·lada. Des de l'emissora central de Madrid (o de Barcelona) es llença un senyal inapreciable a l'oïdor que fa saltar la publicitat de cada ordinador de cada emissora. No cal dir que aquest sistema falla. I de la mateixa manera que es poden posar anuncis, s'hi poden posar programes pregravats i ... també falla (a vegades) la connexió. Però l'empresa s'estalvia pagar sous. És més, fins i tot, des de Madrid mateix o des de qualsevol altre emissora, es poden enviar programes específics per a un determinat repetidor. És a dir, podem escoltar un programa en la freqüència de Punto Ràdio Girona però “llançat” des de Madrid, Burgos, Lleida ... i gravat en qualsevol estudi del “planeta”. Avantatges o desavantatges de la globalització informàtica.

La saturació d'emissores, per tant, és culpa dels avanços tecnològics i per tant causa un efecte negatiu en el treballador.

Ara bé, per altra banda, l'ordinador ha tingut una part positiva per aquelles poblacions que han volgut tenir una emissora local, en aquest cas municipal ja que se'n fa càrrec l'ajuntament. El cost que suposaria pagar sous de dos o tres treballadors per funcionar dignament, queda resolt en un ordinador que ofereix, gràcies a un programa informàtic, música, anuncis i informació ja preinstal·lada les 24 hores del dia. Només es necessiten col·laboradors que hi vagin introduint les dades. Així, poblacions petites poden disposar d'un mitjà de comunicació que a part d'acompanyar musicalment informa de les coses del poble.

Pel que fa a emissores privades de ràdio, continuen oferint avui programació local amb més o menys quantitat des d'estudis propis a Girona la SER, ONDA CERO i la COPE. Per molts anys durin.

Us vull explicar, per acabar una experiència pròpia que us ajudarà a entendre allò positiu i negatiu dels avanços tecnològics. Un servidor dirigeix i presenta un programa que es diu “Església Viva” que s'emet setmanalment per a 22 emissores locals de la diòcesi de Girona i que edita el Bisbat de Girona. Quan vaig entrar a treballar-hi el maig de 1991, el programa s'enviava en una cinta de cassette per recader amb sobre acotxat. Des de fa tres o quatre anys, el programa es posa a l'ordinador i les 22 emissores se'l descarreguen. Hi em sortit guanyant nosaltres lògicament, perquè no tenim despeses de cassettes (després cd), ni de sobres acotxats ni de recader. Però... els qui ens subministraven els cassettes, els sobres i els recaders hi van perdre.

Àngel Rodríguez Vilagran . 18 novembre 2011

(Es permet la seva reproducció citant la procedència)