àngel rodríguez Vilagran
periodista. Girona

 

l'esglÉSIA I INTERNET

ELS DOCUMENTS DE L'ESGLÉSIA INSTITUCIONAL SOBRE INTERNET

Primeres passes (1990-2001)

El Vaticà va tardar en redactar un document oficial sobre Internet, no ho va fer fins el 2002; però en canvi, sí que va reaccionar aviat en escriure un document oficial sobre les noves tecnologies sota el títol d' El desafiament de l'era computadora . Va ser l'any 1990. Es tractava del missatge del sant Pare amb motiu de la XXIV Jornada Mundial de les Comunicacions Socials. Aleshores, Joan Pau II afirmava que en la nova cultura de les computadores, l'Església pot informar amb major rapidesa al món sobre el seu credo i explicar les raons de la seva postura sobre tots els problemes o esdeveniments. Animava a aprofitar-se d'aquesta nova tecnologia per evangelitzar a la societat i en especial als joves.

També el 1990, els bisbes de la Comissió de Mitjans de Comunicació Social de la Conferència Episcopal Espanyola, publicaven amb motiu de la Jornada Mundial de les Comunicacions, un missatge sota el títol Les noves tècniques informàtiques al servei de l'home i de l'evangeli (Serrano, 2000: 123). Amb idèntica forma que el sant Pare, els prelats manifestaven que “si volem que el progrés no es realitzi lluny de les exigències ètiques sinó respectant la naturalesa i servint al bé de la humanitat, els creients no podem quedar al marge de la nova cultura, que certament, quedaria modelada, en bona part, per les noves tècniques de la informació”. Convidaven a usar-les perquè no són hostils a l'home ni a la fe i que “ben utilitzades, poden aportar molts beneficis”.

La paraula “Internet” encara no hi surt, i és que quan es van redactar aquests textos l'any 1990, s'entenia com a noves tecnologies la informàtica i el computador (avui conegut com a ordinador), el telefax o bé el videotext. Com se sap, l'expansió d'Internet agafaria volada cap a meitat dels anys 90, pels volts del 1993-1994.

L'Església Espanyola comença a prendre's seriosament Internet el 1997. El Pla Pastoral de la Comissió Episcopal de Mitjans de Comunicació per al trienni 1997-2000 (Comisión Espiscopal de Medios de Comunicación Social, 1997) té en el seu sisè objectiu l'obertura als nous camins informatius. En el punt 18 es llegeix: “Es prestarà atenció especial a les possibilitats informatives que ofereixen les noves vies de la comunicació cibernètica, principalment via Internet” i a continuació afegeix: “un comitè tècnic, designat per la Comissió, ajudarà a la gradual incorporació de la Conferència Episcopal Espanyola en aquests nous camins i en l'elaboració dels hipertextos”.

També el Pla Pastoral de Secretariat Interdiocesà de Mitjans de Comunicació Social (SIMCOS) de la Conferència Episcopal Tarraconense del trienni 1997-2000,, demanava prestar atenció a les noves tecnologies Internet i la creació d'un web de l'Església de Catalunya.

Un editorial conjunt dels fulls parroquials catalans publicat el 22 de febrer de 1998, ja preveia que “Internet és un nou àmbit pastoral”. Tot i beneir aquesta nova realitat d'informació, els fulls demanaven tenir formació per accedir-hi, ja que “ens demana una gran capacitat de discerniment i d'escollir”. Un dels reptes que es marcaven els fulls catalans era el d'oferir recursos per orientar els catòlics que naveguessin per la xarxa.

L'any 1999 es va celebrar en el Monestir de Montserrat el Congrés dels bisbes responsables de la comunicació a Europa.. S'aconsellava que abans de començar el tercer mil·lenni, totes les Esglésies catòliques dels diferents països europeus estiguessin connectades a través d'un web. Així, es podria accedir a la diòcesi que hom volgués i es podrien conèixer les notícies d'actualitat i els serveis de cada una d'elles.

També es va proposar que, amb l'objectiu d'evitar les diferències entre les persones “riques en informació” i les persones “pobres en informació”, les parròquies i altres institucions de l'Església possibilitessin l'accés a les persones més necessitades. Una altra manera de lluitar contra l'esquerda digital.

Finalment, l'any 2002, el Vaticà es pronunciava de forma oficial sobre Internet. Per una banda, el 22 de febrer van sortir publicats dos documents signats pel Pontifici Consell per a les Comunicacions Socials: L'Església i Internet (Cebollada, 2005: 1122-1141) i Ètica a Internet (Cebollada, 2005: 1103-1122). Per l'altra, el missatge del sant Pare amb motiu de la XXXVI Jornada Mundial de les Comunicacions socials: Internet: un nou fòrum per a la proclamació de l'evangeli (Cebollada, 2005: 1142-1147).

 

L'Església i Internet

El document L'Església i Internet començava afirmant que l'Església veu els mitjans de comunicació com “un regal de Déu”. Parafrasejava d'aquesta manera, el papa Pius XI qui l'any 1936 ho va escriure a l'encíclica Vigilanti cura (Cebollada, 2005: 68), i que després, se la va fer seva Pius XII el 1957 a la carta encíclica Miranda prosus (Cebollada, 2005: 255).

D'aquesta instrucció pastoral Església i Internet es poden extreure diferents conclusions positives:

a) L'Església se sentiria culpable davant Déu si no utilitzés aquesta nova forma de comunicació” ( Evangelii nuntiandi 45).

b) S'insta a utilitzar aquesta nova tecnologia per les grans possibilitats que brinda a l'hora de difondre informació i ensenyament de caràcter religiós, superant obstacles i fronteres.

c) És un mitjà molt ric per a l'evangelització que pot servir de complement per “atraure les persones cap una experiència més plena de la vida de fe i enriquir la vida religiosa dels usuaris”.

d) Destaca la importància que proporciona a l'Església la possibilitat de comunicar-se amb grups de joves, adults o ancians que viuen en zones allunyades, que estan impedits o membres de comunitats a les quals difícilment podria arribar.

e) S'insta que els fidels l'utilitzin per manifestar als sacerdots les seves opinions “tot i que les veritats de fe no deixen espai a interpretacions arbitràries, existeix una gran àrea on poden expressar els seus punts de vista”.

f) Un altre avantatge és l'educació i formació que ofereix per als seminaristes, sacerdots, religiosos i laics com mestres, pares i estudiants en programes globals d'educació.

 

Després d'enumerar tots aquestes aspectes positius, s'esmenten els negatius:

a) Existeixen webs “plens d'odi dedicats a difamar i atacar els grups religiosos i ètnics, alguns dels quals tenen com a punt de mira l'Església catòlica”.

b) Altres espais negatius són la pornografia i la violència que hi ha en els webs. El Pontifici Consell demana l'aplicació de l'autoregulació, i quan sigui necessari “la intervenció de l'autoritat pública per establir i fer respectar alguns límits raonables a l'entorn del que es pot dir”.

c) Menciona també les pàgines webs que s'autodefineixen com a catòliques. Afirma que els grups vinculats a l'Església tenen dret a estar presents a la xarxa, així com les persones ben informades com els grups no oficials que actuen per iniciativa pròpia. El document però, assenyala que “origina confusió, com a mínim, no distingir interpretacions doctrinals desviades, pràctiques arbitràries de devoció i postures ideològiques que s'autoqualifiquen de “catòliques”, de les posicions autèntiques de l'Església”. Per aquest motiu, recomana que “podria ser útil un sistema de certificació voluntària a nivell local i nacional sota la supervisió de representants del Magisteri”. El Pontifici Consell no ho considera una forma de censura, sinó que es tracta “d'oferir als usuaris d'Internet una guia segura sobre el que expressa la posició autèntica de l'Església”.

d) El document també deixa clar que la “comunitat virtual” no ha de substituir la “comunitat parroquial” en el temple: “no existeixen els sagraments a Internet”. Amb tot, s'insisteix en la importància d'Internet per a l'ensenyament i catequesi.

e) S'anima a que les universitats, col·legis i escoles catòliques ofereixin cursos per a seminaristes, sacerdots, religiosos, laics, professors, pares i estudiants. S'impartirien nocions de tecnologia, administració, ètica i política de les comunicacions destinada a les persones que es preparen per treballar professionalment en els mitjans de comunicació, o bé que ja hi estan treballant.

f) Els pares també hi tenen un apartat. Se'ls anima a estar informats per “donar exemple en les seves llars d'un ús prudent”. S'aconsella que posin filtres en els ordinadors per protegir els fills de la pornografia “dels depredadors sexuals i d'altres amenaces”. Es recomana que els pares i els fills discuteixin junts el que es veu i s'experimenta en el ciberespai.

g) El document considera els joves com el futur de la societat i de l'Església i que un ús correcte pot ajudar a preparar-los per a les seves responsabilitats. Creu que Internet no és només un mitjà d'entreteniment i gratificació, sinó que ha de servir com a “un instrument per realitzar un treball útil, i els joves han d'aprendre-ho a veure-ho i a usar-ho així. En el ciberespai, com en qualsevol altre lloc, poden ser cridats a anar contra corrent, exercir la contracultura i, fins i tot, sofrir”.

 

Ètica a Internet

En aquest altre document s'afirma d'entre altres coses:

a) Internet és un poderós mitjà de comunicació, un bon instrument per a l'educació i l'enriquiment cultural, per a l'activitat comercial i la participació política, per al diàleg, la comprensió intercultural i en favor de la causa religiosa. Tot i així, “els mitjans de comunicació, que poden utilitzar-se per al bé de les persones i les comunitats, també poden usar-se per a explotar-les, manipular-les, dominar-les i portar-les a la corrupció”.

b) Aquesta nova tecnologia pot ser mal usada en un món globalitzat i en el qual a Internet ja no hi ha fronteres: “La globalització pot fer créixer la riquesa i fomentar el desenvolupament, oferint avantatges com l'eficàcia i l'increment de la producció, la unitat dels pobles, i un millor servei a la família humana”. Però “fins ara aquests beneficis no s'han distribuït equitativament. Algunes persones, empreses comercials i països han incrementat enormement la seva riquesa, mentre que altres han quedat endarrerits. [...] La globalització, que ha transformat profundament els sistemes econòmics, creant possibilitats de creixement inesperades, ha fet també que molts s'hagin quedat a la vora del camí: l'atur en els països més desenvolupats i la misèria en gran part dels països de l'hemisferi sud, segueixen mantenint milions de dones i homes al marge del progrés i del benestar”.

c) S'anima a la utilització d'Internet per resoldre els problemes humans, promoure el desenvolupament integral de les persones i crear un món regit per la justícia, la pau i l'amor.

d) En un altre punt, es parla de les grans característiques que té el mitjà: la immediatesa, la descentralització, la interactivitat, la capacitat d'entendre il·limitadament els seus continguts, la flexibilitat, la possibilitat que qualsevol amb un equip necessari i uns coneixements mínims hi pugui accedir ... fins i tot, es considera positiva la possibilitat de l'anonimat, el poder interpretar un paper, “fantasiejar” i entrar en contacte amb els altres i poder compartir. Per contra, adverteix que tots aquests aspectes que podrien conduir a una millor comunicació, poden arribar també a un major egocentrisme. Es remarca que Internet pot unir les persones, però també separar-los “amb sospites mútues, a les persones i als grups dividits per ideologies, polítiques, possessions, raça, ètnia, diferències intergeneracionals i fins i tot religió”.

e) Ètica a Internet fa referència a l'esquerda digital, “una forma de discriminació que separa els rics dels pobres, sobre la base de l'accés o no a la nova tecnologia de la informació”. El text diu que l'Església ha de preocupar-se perquè aquesta nova tecnologia estigui a l'abast de “la humanitat sencera i no només d'una elit rica que controla la ciència, la tecnologia, la comunicació i els recursos del planeta. Es desitja una globalització que estigui al servei de tota la persona i de totes les persones”.

f) Sobre la llibertat d'expressió s'afirma: “Deplorem les temptatives de les autoritats públiques de bloquejar l'accés a la informació, bé sigui a Internet o en altres mitjans de comunicació social, considerant-la amenaçadora o molesta, manipular el públic amb la propaganda i la desinformació, o impedir la legítima llibertat d'expressió i opinió”. Es demana evitar la censura prèvia dels governs: “només s'hauria d'utilitzar en els casos realment extrems”.

g) Es reclamen noves lleis a fi d'afrontar els delictes especials, com la difusió de virus d'ordinadors, robatoris de dades i altres similars.

h) Critica el fet que Internet és també lloc de calúmnies i de manca a la veritat en algunes democràcies, “on els polítics i els seus consellers no respecten la veritat i la lleialtat, calumniant els opositors i reduint les qüestions a dimensions insignificants”.

i) S'insta a protegir la propietat intel·lectual, que la informació estigui a l'abast de com més llengües millor i que Internet pugui contribuir a la prosperitat, la pau, el creixement intel·lectual i a la comprensió mútua entre els pobles i les nacions a escala mundial.

j) Aquesta nova tecnologia pot ajudar, segons el Magisteri, a les persones d'aquest temps en la seva contínua recerca de l'autocomprensió: “Des de sempre, l'home ha volgut trobar respostes a les preguntes de: qui sóc?, d'on vinc? i on vaig?, per què existeix el mal?, què hi ha després d'aquesta vida? L'Església no pot imposar les seves respostes, però pot i ha de proclamar al món les respostes que té; i avui, com sempre, ofereix l'única resposta totalment satisfactòria als interrogants més profunds de la vida: Jesucrist, que manifesta plenament l'home al propi home i li descobreix la grandesa de la seva vocació”.

El text finalitza afirmant que Internet està dirigit per Crist: “el món dels mitjans de comunicació, incloent Internet, ha estat conduït per Crist, de manera incipient però vertadera, dins dels límits del regne de Déu i posats al servei de la paraula de Salvació”.

El Congrés “Iglesia & Informática” (2003)

Tot i que d'aquest Congrés no en va sortir cap document del “Vaticà”, si que es important remarcar-lo perquè va ser promogut pel Pontifici Consell per a les Comunicacions socials i el Consell Episcopal Llatinoamericà (CELAM). Es va celebrar a Monterrey (Mèxic) del 2 al 5 d'abril del 2003. El lema fou Cap a una xarxa humana de respostes i ajudes . El congrés presentava ponències i taules de treball en la que hi eren convidats bisbes responsables de mitjans de comunicació, delegats de mitjans de comunicació de les diferents diòcesis mundials, i periodistes catòlics.

- El discurs de Mons. Darío Castrillón

Des de la consolidació d'Internet alguns membres de l'Església institucional han vist en aquest nou mitjà de comunicació el perill que l'internauta busqui la fe a la pantalla i no al temple, és a dir, que la “comunitat parroquial” pugui ser substituïda per la “comunitat virtual”. Un aspecte ja assenyalat en el document L'Església i Internet . Aquesta preocupació la va fer palesa el cardenal Darío Castrillón Hoyos en la conferència del congrés: “Les experiències religioses possibles a Internet per la gràcia de Déu són insuficients si es troben separades de la interacció del món real amb altres persones de fe”. El purpurat va anar més lluny quan va afirmar que “la mercaderia que ofereix (Internet) són religions proclamades per l'home, no per Déu”.

Fins i tot, va criticar alguns webs catòlics: “han construït un catolicisme a mesura, allunyat de la Sagrada Escriptura i de la Revelació, fet més d'opinions que de doctrines d'origen sobrenatural, carregades més del que és efímer i egoista que de la vertadera salvació. [...] S'arriba a fer un nou déu a la mesura dels homes i de les necessitats”.

El purpurat comentà que “Internet multiplica les possibilitats d'elecció, sense importar realment si aquests déus existeixen o no. Ara, els nous déus no són de fang ni d'or, sinó de bits, més còmodes d'adorar, menys molestos, i sempre a punt d'atendre els nostres gustos”. I afegia: “Internet és un gran arxipèlag de credos, però credos sense força ni creença, on es barregen cultes, sectes, confessions, religions vertaderes, i esglésies institucionals”.

Malgrat aquestes crítiques, Mons Darío va ser conscient que “Internet pot oferir magnífiques oportunitats per a l'evangelització si es fa servir amb competència”, i proposava que s'utilitzés com a mitjà de suport per a la catequesi i l'evangelització.

- Les conclusions del congrés

Moltes de les conclusions ja havien estat assenyalades en els documents pontificis abans esmentats. Com a novetat es proposava:

a) Formar tècnics per a l'Església. Promoure la creació o consolidació d'Oficines d'Informàtica en l'àmbit de les Conferències Episcopals i de les Diòcesis, assignant com a mínim a una persona responsable de manera estable que tingui coneixements tècnics i eclesials. La seva formació s'ha de poder actualitzar permanentment.

b) Elaborar programes informàtics per a l'Església.

 

Altres dos documents d'interès

El 24 de gener de 2005, el papa Joan Pau II escriuria una carta apostòlica adreçada als responsables de les comunicacions socials titulada Davant el ràpid desenvolupament tecnològic (Cebollada, 2005: 1162-1175). El pontífex animava a no tenir por a les noves tecnologies, ja que està “entre les coses meravelloses que Déu ha posat a la nostra disposició per descobrir, fer servir, donar a conèixer la veritat, fins i tot la veritat sobre la nostra dignitat i el nostre destí de fills seus, hereters del Regne etern”. Fixem-nos com novament Joan Pau II considera Internet un “regal de Déu ”. Una afirmació ja feta pel Pontifici Consell de les Comunicacions tres anys abans amb el document L'Església i Internet i pronunciada per primera vegada el 1936 a l'encíclica Vigilanti Cura de Pius XI.

Tot i que aquesta tesi té el punt final en el 2008, s'ha considerat oportú fer una excepció i esmentar el missatge de l'any 2009 del sant Pare amb motiu de la 43 Jornada Mundial de les Comunicacions, ja que parla de les noves tecnologies. El lema és Noves tecnologies, noves relacions. Promoure una cultura de respecte, de diàleg i d'amistat.

El papa Benet anima que els avantatges que comporten aquestes noves tecnologies es posin al servei de tota la humanitat i en especial per als més necessitats i vulnerables. Les ànsies que té la humanitat per comunicar-se respon, segons el Papa, a la “crida divina, una crida que esta gravada en la nostra naturalesa d'ésser creats a imatge i semblança de Déu, el Déu de la comunicació i de la comunió. [...] En realitat, quan ens obrim als altres, realitzem una de les nostres més profundes aspiracions i ens fem més plenament humans”.

El pontífex anima als responsables del sector de la producció i de la difusió dels continguts d'aquests nous mitjans de comunicació a que es comprometin a respectar la dignitat i el valor de la persona humana: “Si les noves tecnologies han de servir per al bé dels individus i de la societat, qui les utilitzen han d'evitar compartir paraules i imatges degradants per a l'ésser humà, i excloure per tant el que alimenta l'odi i la intolerància, degrada la bellesa i la intimitat de la sexualitat humana, o el que explota als dèbils i indefensos”.

També demana que en les converses que es facin a través del món digital s'utilitzin formes “honestes i correctes d'expressió, a més d'una escolta atenta i respectuosa. El diàleg ha d'estar basat en una recerca sincera i recíproca de la veritat per potenciar el desenvolupament en la comprensió i la tolerància. La vida no és una simple successió de fets i experiències, és més la recerca de la veritat, del bé i de la bellesa”.

Benet XVI demana que amb la quantitat de persones que es poden arribar a conèixer a la xarxa no es banalitzi el concepte d'”amistat”, ja que “sempre s'ha considerat l'amistat com una de les riqueses més grans que pot tenir l'ésser humà”. Afirma, a més, que “quan el desig de connexió virtual es converteix en obsessiu, la conseqüència és que la persona s'aïlla i interrompi la seva interacció social real. Això acaba per alterar també els ritmes de repòs, de silenci i de reflexió necessaris per a un sa desenvolupament humà”. Després de mostrar-se content amb les noves xarxes digitals que tracten de promoure la solidaritat humana, la pau, la justícia, els drets humans, el respecte per la vida i el bé de la creació, el Papa insisteix - com ja s'havia fet en altres documents -, que el món digital sigui accessible a tots: “Seria greu per al futur de la humanitat si els nous instruments de comunicació, que permeten compartir el saber i la informació de manera més ràpida i eficaç, no fossin accessibles a qui ja estan social i econòmicament marginats [...]”. Benet XVI acaba el missatge animant als joves a portar la seva fe al món digital.

Text: Àngel Rodríguez Vilagran.
Doctor en periodisme i ciències de la comunicació. Text íntegre del capítol Els documents de l'Església institucional sobre Internet que forma part de la meva tesi doctoral La comunicació catòlica a l'Església de Girona. Passat i present (2009).

Es permet la seva repoducció citant la procedència.