àngel rodríguez Vilagran
periodista. Girona
TEXT DE PRESENTACIÓ DE 365 dies amb maria A CÀRREC DE MN. BENET GALÍ
Per llegir aquest llibre, no ho feu com ho he fet jo, llegir-lo seguit en dos dies. És per llegir-lo cada dia, una pàgina cada dia i, si pot ser, seguint el calendari. Tenir-lo a la tauleta de nit, al despatx o al lloc de la pregària.
Les advocacions marianes són incomptables, no sols universalment –que és lògic- sinó fins i tot localment, si ens referim a l'àmbit que l'autor ha treballat, les diòcesis del principat de Catalunya, amb una mica de Catalunya Nord i 5 de generals.
De la diòcesi que n'hi ha més en aquest llibre és d'Urgell (59) i després ja ve Girona (53). Segueixen amb un bon nombre: Tarragona (46), Vic (42), Solsona (35) i Tortosa (33), que en té algunes de la província de Castelló de la Plana, però bisbat tortosí. Amb menys quantitat hi ha Barcelona (27), Lleida (23), Sant Feliu de Llobregat (19) i Terrassa (17). I n'hi ha també 7 de la Catalunya Nord.
Les fotografies de les imatges són: Urgell 10, Tortosa 7, Girona 6, Tarragona 6, Sant Feliu de Llobregat 4, Solsona 3, Vic 3, Lleida 2, Terrassa 2, Barcelona 1 i Catalunya Nord 1. Molt boniques totes.
Es veu el treball de l'autor, de recerca, lectura, visita in situ, indagar, preguntar, descobrir... S'ho ha ben “currat”.
La data de cada advocació no és casual. Pràcticament totes guarden relació amb la diada de la celebració, de l'advocació, de la imatge, de l'església, del fet històric o d'un esdeveniment, efemèride pròpia del lloc. I l'autor la refereix explícitament. L'Àngel tracta el lector de “tu, adreçant-s'hi, com si hi estigués parlant.
Hi surten alguns personatges, reis, bisbes, capellans... però el que sobresurt sempre és el poble, les persones anònimes que invoquen, erigeixen, fan seva aquella Mare de Déu, li construeixen l'església, hi fan romeries, goigs, costums gastronòmics, lúdics i fins i tot balls i danses...
Cada pàgina no és una fitxa, encara que a mi, per la manera defectuosa com l'he llegit, m'ho pugui haver semblat. Hi ha més: l'essència, el més important d'aquella advocació i un sense fi de curiositats – de les que l'Àngel n'és aimant!- que no te les acabes... relats simpàtics, festes, costums...
La manera de trobar la imatge sí que es repeteix molt: un bou, pastorets, un arbre esberlat, llums, promeses fetes, etc. Cada imatge és descrita amb cura, repetint-se, però, molt –aquí sí- la ressenya: mare amb ceptre o bola a la mà, nen més sovint a l'esquerra –també a la dreta- amb bola o evangelis, també ocell, i amb la dreta beneint... Hi ha més variants. Invocacions diverses, però especialment sobre la salut, pestes, malalties, també embarassades (moltes marededéus de la llet), pluja, recol·lecció, vinya, feines del camp...
Cada Mare de Déu té en la seva pàgina un verset –el més significatiu- dels seus goigs i un text complementari d'un autor (sant, papa, literat, etc.) o d'una dita popular, sobre aquella advocació mariana o algun tret relacionat amb el seu entorn, lloc, data, història... Algunes imatges van desaparèixer en guerres, civil catalana s. XV, del francès s. XIX i sobretot la guerra civil espanyola (1936-1939). Moltes van ser fetes de nou seguint el model antic. Algunes es van poder salvar. Ho van fer els devots del lloc, amb actituds heroiques i arriscades.
Al final del llibre hi ha el Glossarium, que ajuda a entendre algunes expressions que surten en el llibre, i que no són d'ús massa habitual. O se n'aclareix el significat (timpà, per exemple, o sarraí...).
Potser algú del lloc en trobarà a faltar alguna. Però és que, com dèiem al començament, són incomptables. És veritat. Per exemple a Girona, solament, que és el que jo més conec, entre titulars de parròquia, santuaris, ermites, capelles, advocacions dintre les mateixes esglésies parroquials de cada lloc, n'hi ha cap a dues-centes.
Molt bé, Àngel, per aquest treball, que ens ajudarà a conèixer i estimar més Maria, la Mare de Déu, però també el nostre país, i cada lloc concret amb el seu color i nom propi marià.
Podríem dir moltes més coses que hem descobert en aquest llibre, però millor que el compreu i us el feu vostre, llegint cada dia la “vostra Mare de Déu del dia”. Podem començar el primer dia de l'any, 1 de gener de 2021, amb Santa Maria del Pi de Barcelona, Barcelonès, Arxidiòcesi de Barcelona. I no el deixeu fins al 31 de desembre amb la Mare de Déu de l'Alegria de Barcelona, Barcelonès, Arxidiòcesi de Barcelona. I atureu-vos el dia de la vostra preferida. Bé, ja la podeu mirar ara, quan tingueu el llibre a la mà.
Que hi gaudiu molt, com ho he fet jo!
Mn. Benet Galí.
Rector de les parròquies de Sant Narcís i de Sant Salvador de Girona i Consiliari de la FRATER de Girona (Fraternitat Cristiana de Malalts i Minusvàlids)
Compra'l a la web de l'Editorial Claret, clicant aquí